
Brunyols sense gluten de Sardina
Anabel Vergel

-3.png)

60 minuts

4 persones
.png)
Dificultat: baixa
Ingredients
Per a la massa de sardina
-
200 g de sardina neta i picada
-
75 g de midó de tapioca
-
35 g de farina d’arròs
-
1 ou petit (40-45 g)
-
100 ml d’aigua amb gas ben freda
-
5 g de llevat químic
-
2,5 g de sal
-
1 g d’all molt picat
-
4 g de julivert fresc picat
-
8 ml d’oli d’oliva
Per a l’activació final
-
1 g de bicarbonat
-
6 ml de suc de llimona
Per al fregit
-
Oli abundant per fregir (mínim 4 o 5 cm de profunditat)
Passos a seguir
Barrejar primer tots els ingredients secs. Incorporar després els líquids i l’ou, remenant suaument fins a obtenir una massa homogènia.
Afegir-hi la sardina picada, l’all i el julivert, i deixar reposar la massa durant uns 10 minuts.
Just abans de fregir, incorporar el bicarbonat i el suc de llimona perquè la massa agafi aire i lleugeresa.
Fregir els bunyols en oli abundant a una temperatura d’entre 170 i 175 °C fins que s’expandeixin.
Després, pujar la temperatura a 180-185 °C perquè quedin ben daurats i cruixents. Escórrer-los sobre una reixeta i servir immediatament.
Si un dia el vols vestir una mica més de festa, pots acompanyar els bunyols amb una petita guarnició de poma verda, pastanaga o alguna verdura tallada ben fina. Li donarà frescor, color i aquell toc especial que fa que un plat senzill sembli de celebració.
Per fer-ho més elaborat
Si vols una versió més fàcil del plat, pots prescindir de la maionesa de fumet i acompanyar-lo simplement amb una maionesa suau o un raig d’oli d’oliva. També pots tallar les carxofes a quarts en comptes de fer una elaboració més precisa. Quedarà igualment boníssim i molt més fàcil de preparar a casa.
Origen del plat — Aire de Mar
Brunyols sense gluten de sardina
Aquest plat neix d’un record molt especial de la meva infància. A les tardes, al poble, anàvem amb el meu pare al riu i pescàvem sardines de riu que després menjàvem allà mateix, tots junts. Per això he escollit la sardina: perquè em transporta directament a aquells moments compartits amb el meu pare i els meus germans, a la senzillesa i a la felicitat d’aquells dies.
També he volgut que el plat fos una proposta sense gluten. Des que em van diagnosticar celiaquia, he viscut de prop com sovint tenim poques opcions, tant a casa com als restaurants. Per això em feia il·lusió adaptar aquesta recepta perquè més gent la pugui fer i gaudir sense renunciar al gust ni a l’experiència de compartir-la a taula.

Anabel Vergel
Em dic Anabel Vergel Guevara, vaig néixer l’any 1990 en un petit poble de Colòmbia, envoltat de riu i natura.
Quan vaig arribar aquí vaig començar a treballar en el món de l’hostaleria, un àmbit que de seguida em va fer sentir com a casa perquè sempre m’ha agradat cuinar.
Abans havia treballat en el món de l’odontologia, però quan em van diagnosticar celiaquia vaig decidir fer un gir i formar-me com a cuinera a l’escola d’hostaleria de Girona.
Aquell moment vital m’ha ajudat a reconnectar encara més amb la cuina, amb els ingredients i amb la manera d’entendre l’alimentació des del respecte i la creativitat.